BAREFOOT I CALÇAT MINIMALISTA: Alguna cosa més que una tendència.

 

El primer que cal fer és contextualitzar la situació actual del running. Actualment és una activitat en auge on el nombre de practicants en les seves múltiples disciplines no para de créixer. Des de fa ja uns quants anys tot corredor està familiaritzat en conceptes com la pronació, la supinació, l’amortiguació, l’estabilitat, la subjecció,... però des de fa poc temps apareixen dos conceptes nous en el món del running: el barefoot i el minimalisme.

 

Anem a veure que signifiquen aquests dos conceptes, molt lligats entre sí, i que la majoria de vegades utilitzem indistintament.

 

El DIEC ens defineix el minimalisme com una “tendència artística caracteritzada per la simplificació extrema de les formes i els colors elementals...” Si extrapolem aquesta definició de la part més artística podríem dir que el minimalisme busca reduir al màxim totes aquelles parts que no es consideren essencials.

 

El barefoot per la seva banda significa córrer descalç i és una tendència que també inclou córrer amb un tipus de calçat

 

molt concret que busca la màxima similitud a córrer descalç donant com a única funció del calçat la de protegir-nos de l’abrasivitat del terreny.

 

Així doncs si els analitzem des de l’òptica del running veurem que el primer, el minimalisme, no és un concepte recent ja que des de fa molts anys les marques treballen per aconseguir calçat amb la màxima lleugeresa, experimentant amb nous materials i eliminant tot allò que no és necessari. Pel que fa al segon, el barefoot, si que semblaria que és un concepte molt més actual. Aquesta percepció és del tot certa ja que des dels anys 70 les tècniques de fabricació de calçat han evolucionat cap una direcció força antagònica a la del barefoot.

 

Tot i això cal tenir en compte que si retrocedim uns anys més trobem exemples de corredors importants que corrien descalços. Fins i tot actualment hi ha algunes comunitats que segueixen corrent descalços. Així doncs, i com a conclusió, hem vist que aquests dos conceptes no són exclusius dels nostres dies, encara que si és ben cert que fa molt

 

poc temps que han arribat a les grans masses, i es per això que avui parlem sobre aquest tema.

 

Com qualsevol nova tendència que afecta a un gran grup de persones i que irromp amb força en la nostra societat crea una gran varietat d’opinions, i més si trenca amb moltes de les creences que hi havia fins al moment. Des d’aquí intentarem donar una mica de llum a tot plegat.

 

Els defensors del barefoot sostenen que el fet de córrer descalços és la forma natural, és a dir com ho feien els nostres

 

avantpassats i que el nostre peu està dissenyat per aquesta finalitat. Aquesta afirmació, però, ens pot fer plantejar la següent pregunta: després de tants anys d’evolució els nostres peus i el nostre cos segueix preparat per poder córrer com ho feien els nostres avantpassats?

 

Davant aquesta qüestió, i tenint en compte alguns estudis, tant els defensors com els detractors d’aquesta tendència estan força d’acord. Coincideixen a dir que el nostre peu, al llarg d’anys d’evolució ha esdevingut un peu muscularment atrofiat i debilitat. Les causes d’aquest debilitament les podem buscar per una banda en la utilització durant anys d’un tipus de calçat que ha donat estabilitat i subjecció als nostres peus, de manera que ells no havien treballar per aconseguir aquest objectiu, i per altra banda que a nivell social s’ha donat excessiva importància al fet d’haver de protegir constantment i de forma desmesurada el nostre peu. Només cal observar com actuem elsadults davant els infants, sobretot quan comencen a caminar.

 

El cert és que molts estudis demostren que els beneficis del barefoot o utilitzar un calçat específic que proporcioni un treball anatòmic pràcticament semblant pot aportar molts beneficis: millora de la posició corporal, reducció de l’impacte durant la carrera i per tant menys afectació a nivell articular, més eficiència en el moviment, etc.

 

A més a més, també hi ha un aspecte molt més sentimental i no menys important que és la interacció amb la naturalesa i la sensació de llibertat que ens aporta el barefoot i aquest tipus de calçat, a més d’aconseguir que el nostre peu recuperi la funció per la que va estar dissenyat i no haguem de recórrer a multitud de solucions artificials per solucionar els problemes. En aquest moment, però, és quan apareix el següent dilema: sembla clar que córrer descalç es beneficiós tant a nivell de salut com d’eficiència però al mateix temps sabem que no estem preparats per portar-ho a terme. I aquí se’ns plantegen una sèrie de preguntes, aquestes molt més difícils de respondre: hem d’iniciar-nos al barefoot? Ens serà beneficiós? Com sé si estic preparat? Tothom pot introduir-se en aquest món? Primer de tot cal dir que és una opció molt personal i des d’aquí únicament intentarem donar una sèrie de pautes o recomanacions per aquelles persones que decideixin fer el pas. El més important i que em de tenir molt clar és que farà falta un període d’adaptació i que la durada d’aquest dependrà de les característiques personals de cadascú. Hem de saber que el canvi és més important i brusc del que pot semblar a primer cop d’ull. El treball que ha de fer el nostre peu a nivell de recolzament és completament diferent la qual cosa tindrà un efecte directe sobre el treball muscular a realitzar. Almenys hem de tenir en compte els següents aspectes:

 

1.Estudi previ: realitzar un anàlisi i un control per saber com està el nostre peu i les nostres articulacions amb l’objectiu de saber si estem més o menys preparats per iniciar aquest procés.

 

2.Tècnica de carrera: ens caldrà seguir un procés d’aprenentatge a nivell tècnic per canviar i millorar el nostre recolzament durant la marxa.

 

3.Adaptació muscular: és imprescindible seguir un programa de condicionament muscular d’aquelles estructures que intervenen directament en el moviment. Hem de tenir en compte que no només hi ha una variació en la incidència dels grups musculars implicats sinó que aquests, a més, realitzen un treball diferent al portat a terme fins ara.

 

4.Programació de les càrregues: és important portar un control de la càrrega d’entrenament durant el procés d’adaptació.

 

De totes maneres cal dir que aquests aspectes que acabem de comentar no haurien de ser exclusius per les persones que volen iniciar-se en el barefoot sinó que han de formar part de qualsevol persona que realitza exercici físic.

 

Com a conclusió final, dir que el és adequat seria buscar l’opinió i l’assessorament dels professionals, que en definitiva són els que ens poden orientar sobre les bones i les males praxis garantint un equilibri entre els nostres objectius i la nostra salut.

 

 

 

Jordi Torruella, entrenador personal