Des de fa relativament poc ha aparegut entre els corredors un nou concepte: la propiocepció. En aquest article explicarem una mica en que consisteix i quines repercussions positives té sobre el nostre organisme.

 

Com a definició podem dir que la propiocepció és la capacitat que té el nostre cos per detectar la posició i el moviment de les nostres articulacions, garantint l'estabilitat articular en accions dinàmiques. Si traslladem aquesta definició sobre el terreny la propiocepció és el sistema encarregat de col·locar el peu de forma inconscient sobre un terreny inestable i que aquest es recolzi de forma correcte, variant si és oportú el seu recolzament. És doncs un sistema de prevenció excel·lent de lesions de genoll i turmell ja que informa a nivell neuromuscular de la posició del nostre cos i dóna resposta per modificar-la en cas necessari. A més reforça l'estabilitat d'aquestes dues articulacions. Si tenim en compte que més del 90% de les lesions en els corredors tenen a veure amb el genoll i el turmell ens adonarem ràpidament de la importància que té protegir aquests dos punts. Evidentment la propiocepció ha d'anar acompanyada d'un treball de força, flexibilitat i tècnica de carrera adequats.

 

Fins fa un temps la propiocepció es relacionava principalment amb teràpies de rehabilitació de lesions de tipus lligamentoses o tendinoses (per exemple un esquinç de turmell). És precisament en el moment de la lesió quan la majoria de corredors recorren a aquest tipus de treball. Actualment, i per sort, cada vegada més esportistes són conscients que dins el conjunt de treball preventiu que han de realitzar durant els seus entrenaments hi ha d'haver una part dedicada al treball propioceptiu.

 

I com es treballa la propiocepció?

El treball porpioceptiu es basa en exercicis sobre superfícies inestables obligant el cos a reequilibrar-se constantment. Té com a objectiu estimular els receptors propioceptius, aconseguint que la resposta neuromotora sigui cada vegada més ràpida i més eficient, disminuint així el risc de lesió davant d'un moviment inesperat.

 

La varietat d'exercicis propioceptius és molt gran. De totes maneres cal tenir en compte que molts d'ells tenen a veure directament amb l'equilibri i per tant caldrà adequar-los al nivell de cadascú. Per controlar la dificultat podem variar la superfície de contacte, el temps de realització de l'exercici, la posició inicial, la velocitat dels moviments, el número i durada de les repeticions, el temps de recuperació entre repeticions,... Un recurs imprescindible és utilitzar superfícies inestables tipus Bossu.

És molt important que durant la realització d'aquests exercicis l'esportista no estigui pendent de l'equilibri i per tant cal buscar elements distorsionadors. Per aconseguir-ho tenim múltiples opcions, totes elles que obliguin a l'esportista a realitzar l'exercici conjuntament amb una habilitat complementària que desvii part de la seva atenció. Per exemple tancar els ulls, fer passades amb una pilota, realitzar moviments conjunts amb les mans i els peus,... A més s'hauran de realitzar sense calçat.

Un exercici recomanable i que no necessita de material extra és córrer descalç per la sorra de la platja ja que el recolzament és variable i sobre una superfície inestable.

 

Com a conclusió final direm que tot corredor hauria de dedicar, a poder ser cada dia, uns pocs minuts al treball propioceptiu, ja que pot ser garantia per prevenir lesions i allargar la vida del corredor.


Jordi Torruella

Preparador físic