El Nordic Walking o marxa nòrdica és un exercici físic apta per a tothom que consisteix en afegir a la pràctica de la marxa uns bastons especialment dissenyats. Aquest aspecte és molt important a l'hora d'iniciar-se ja que sense els bastons específics no és possible executar la tècnica de forma correcta. A partir d'aquí només caldrà un curt període d'aprenentatge d'uns exercicis bàsics, molts d'ells a nivell coordinatiu, que ens permetran una bona execució tècnica. Així doncs caldrà diferenciar el caminar amb bastons de la marxa nòrdica. Una vegada iniciats podrem practicar diferents variants, com córrer, saltar, i fer diferents exercicis amb els bastons. L'objectiu principal d'incorporar els bastons, i com a principal diferència amb l'activitat de caminar, és la implicació de totes les estructures múscul – esquelètiques del tronc superior, amb tots els beneficis que això comporta.

 

Els inicis del nòrdic walking o marxa nòrdica els trobem a Finlàndia aproximadament als anys 30 del segle passat, quan els esquiadors de fons es comencen a plantejar fer entrenaments durant les èpoques d'absència de neu. En aquest moment els bastons que s'utilitzen per la pràctica de l'esquí de fons es comencen a usar, també, fora del terreny nevat. Aquest canvi es popularitzarà, primer als EEUU, ja en els anys 80 de la mà de Tom Rutlin, que comença a introduir uns bastons similars als de l'esquí alpí per la pràctica de caminar.

 

No és però fins ben entrats els anys 90 que es comença a practicar la marxa nòrdica tal i com la coneixem avui en dia. És l'any 1996 quan un llicenciat en ciències de l'activitat física i l'esport, Marko Kantaneva, realitza una sèrie de proves i estudis biomecànics sobre el moviment de caminar amb bastons i els seus efectes sobre la salut. Ja el 1997, el mateix Marco Kantaneva, conjuntament amb la marca de material esportiu Exel fan la presentació d'aquesta nova pràctica esportiva, i és llavors quan es comença a parlar per primera vegada de Nòrdic Walking. Més endavant, ja a l'any 2000 es comença a estendre als països del centre d'Europa, sobretot a Alemanya, i a continuació als països de més el sud. Com a curiositat sabem que a Alemanya en només 5 anys passa de ser una activitat pràcticament desconeguda a tenir més de 3 milions i mig de practicants.

 

Des de llavors molts estudis científics avalats internacionalment posen de manifest que els efectes beneficiosos per la salut són molts. A continuació presentem alguns dels beneficis:

 

Beneficis de la marxa nòrdica com a exercici físic:

 

· Disminució de les malalties cardiovasculars.

 

-Pèrdua de pes corporal.

 

-Reducció del col·lesterol.

 

-Normalització de la pressió arterial.

 

· Disminució del risc de diabetis tipus II.

 

· Prevenció sobre trastorns depressius i ansietat.

 

· Producció d'endorfines: sensació de benestar.

 

· Prevenció de l'osteoporosi.

 

· Augment de la resistència dels tendons i el cartílags.

 

·Millora les relacions afectives i socials.

 

 

 

Beneficis específics de la marxa nòrdica:

 

· Activació del tronc superior.

 

· Treball del 90% de la musculatura del cos.

 

· Augment del consum d'oxigen de més del 23%.

 

· Augment del consum calòric.

 

· Augment de més d'un 15% de la freqüència cardíaca respecte el caminar.

 

· Disminució de la sobrecàrrega de les articulacions (cames i esquena).

 

· Desenvolupa la coordinació.

 

· Millora la postura corporal.

 

· Relaxa la tensió de la nuca i les cervicals.

 

· Millora el metabolisme de la columna vertebral.

 

· Redueix els problemes d'esquena.

 

 

 

El fet de tenir tants beneficis i gairebé cap contraindicació fa que fins i tot en alguns països europeus la marxa nòrdica està finançada per la seguretat social com a prevenció i teràpia en algunes malalties.

 

 

 

Jordi Torruella, preparador físic

www.nordicwalkingosona.com